«A les darreries del segle XIX, els panteons deixen de ser exclusivament monuments commemoratius i adopten la morfologia d’autèntiques capelles per a la nissaga familiar on, a banda de la cripta per als enterraments, hi ha un petit espai de recolliment i oració per a la família del difunt». Podeu llegir més en «Animetes santes». (Josep Lluís Santonja).

Comparte

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on telegram