Benvinguts a aquesta nova entrada exclusiva per a socis. Aquesta vegada porte una entrada més llarga que les anteriors, ja que ens traslladarem als primers dies de postguerra a Alcoi de la mà d’un lot de 9 fotografies inèdites. Aquestes imatges reflecteixen els actes i desfilades organitzades després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Representen l’inici a la nostra ciutat d’un règim dictatorial que duraria quasi quaranta anys i que s’inaugurava amb una dura postguerra.
En alguns punts d’aquest article, també anirem veient algunes de les fotografies que té l’Arxiu Municipal d’aquests dies, preses per Michele Francone i donades pel seu fill Giancarlo. Aquest nou lot que publiquem ací serveix per a complementar aquesta col·lecció i així aportar una mica més de llum a un període de gran interés històric.
Totes les fotografies són de format postal, en acabat i en grandària. Es desconeix la identitat de la persona que les va fer. El preu total d’aquest lot de documents inèdits i de gran rellevància històrica ha sigut de 150€ (uns 16 per foto). Vull recordar que totes les fotos que s’adquireixen gràcies a l’associació Alcoi Industrial, al cap d’un any seran donades a l’Arxiu Municipal perquè tota la ciutadania puga veure-les i utilitzar-les. Mentrestant, són d’accés exclusiu per a socis i sòcies.
30 de març de 1939. Les primeres manifestacions en favor del nou règim
El final de la Guerra va ocòrrer a Alcoi el dia 29 de març a les cinc de la vesprada, quan el president del Consell Municipal Jorge Quiles va cedir el poder al delegat local de Falange Javier Carbonell Muntó. Com diu la crònica del recentment rebatejat periòdic «La Gaceta de Levante» en el seu número del primer d’abril, durant aquella vesprada van anar arribant automòbils amb civils i militars a la ciutat. Després del traspàs de poders, el conseller Enrique Vañó va anunciar a la població aquest canvi de règim, apel·lant a la «serenitat i fermesa d’ànim», ja que «no s’exercirien represàlies». Després d’ell, van parlar el coronel Lambari i Javier Carbonell en un to similar.
La primera manifestació espontània es va realitzar en els moments següents, al crit de «Franco, Franco, Franco» i «Arriba España», i fent la salutació feixista. «La Gaceta de Levante», lògicament, fa una crònica des d’una posició completament afí al nou règim, parlant de «entusiasme», emoció, «abraçades i llàgrimes», mentre es transmetia també el poder militar de la ciutat. En arribar la nit, aquestes manifestacions van continuar, i es va encendre l’enllumenat públic per primera vegada des que van començar els bombardejos de l’aviació italiana sobre Alcoi.
La foto que dona motiu a aquesta secció, no obstant, està presa l’endemà, durant la primera manifestació oficial que es va celebrar, que es degué organitzar en tot just unes hores. De nou, depenem del relat de «La Gaceta» per a fer-nos una idea del seu recorregut i el seu acolliment, per la qual cosa el biaix ideològic del relat ha de ser tingut en compte.
Aquesta desfilada es va iniciar a les cinc de la vesprada des de les Cases Consistorials mentre sonaven l’himne nacional i el de Falange. Obrien la marxa els presos alliberats, seguits de les Falanges Femenines «en perfecta formació i polidament abillades en boines roges i vestides en graciosos i severs uniformes», i que, segons «La Gaceta», «van ser l’admiració de […] Alcoi sencer».
És bastant segur que la foto que ens ocupa fora presa just en aquest moment de la desfilada, mentre aquesta passava per davant de l’edifici de la Unió Alcoiana i girava per a baixar pel lateral de la Plaça. En la fotografia queden retratades les dones de les Falanges femenines, vestides com descriu la crònica, i portant una pancarta amb el lema «Viva Franco» i la imatge del dictador, a més d’una bandera bicolor i una altra més al fons que no arriba a distingir-se. Entre el públic, que s’agrupava en els laterals de la marxa, veiem un gran nombre de dones. En la reixa de la Unió Alcoiana, s’han enfilat dos xiquets per a poder presenciar la manifestació amb un poc d’altura. A l’inferior esquerra de la foto, el públic sí que respon al pas de les falangistes amb el braç alçat, cosa que no veiem a l’altre costat de la desfilada.
Al fons, al voltant del Cantó Pinyó, s’observa una major aglomeració de públic. En els moments posteriors a la fotografia, van continuar desfilant les delegacions dels pobles de la comarca amb més ensenyes falangistes. Després, una altra banda de música «que no cessava d’entonar l’Himne Nacional i el de Falange» acompanyava a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, amb més banderes de Falange. Passada la meitat de la desfilada, els següents a aparéixer serien ja «nombrosos falangistes i homes sense armes», així com «infinitat de dones entonant l’himne falangista i donant vives a Espanya, a Cristo Rey i a Franco».
Després de tres hores de manifestació, i ja havent enfosquit, aquesta va tornar on havia començat per a escoltar el discurs que Javier Carbonell i Enrique Blanes van donar des del balcó de l’Ajuntament, després del qual es va interpretar, de nou, l’himne nacional.
La «Gaceta» acaba afirmant que aquesta manifestació «ha marcat una efemèrides inesborrable en els anals de la història d’Alcoi i d’Espanya».
2 d’abril de 1939. L’entrada de les tropes
Tres dies després de la manifestació que acabem de relatar, el diumenge dia 2 d’abril, van entrar les tropes italianes pertanyents a la Divisió Littorio i al 6é Tabor de Regulars de Tetuan.
Ens tornem a referir a la Gaceta de Levante per a relatar breument el transcurs d’aquest dia, i poder situar cada foto en el seu moment. Reiterem que no es tracta d’una crònica objectiva – el cas estrany seria que ho fora. En la portada del dimarts 4 el titular en portada parlava del «alliberament» de la ciutat, «per fi», acompanyat d’un text de Rafael Coloma basat en la lletra del «Cara al sol», i un altre d’Aurelio Colomina relatant com «les goles cridaven fins a enronquir Franco, Franco, Franco» i «les llàgrimes es desprenien de la retina» en la desfilada del diumenge. En la segona pàgina, José Ases exaltava el triomf de «Espanya sobre l’anti Espanya», i menyspreava a les persones que tractaven d’exiliar-se en el port d’Alacant tractant-los com «un grup d’indesitjables [que] tracten de posar-se fora de perill, volent embarcar en els últims vaixells dedicats a l’emigració amb la precipitació dels últims moments i el temor a la recta justícia de la Nova Espanya». En aqueix context es dona l’entrada de tropes a Alcoi, i es va prendre la foto que veurem a continuació.
Encara que en la nit de l’1 d’abril ja havia arribat una «avançada», va ser el diumenge a les dos de la vesprada quan, després d’una banda de cornetes i tambors, van entrar a la nostra ciutat pel carrer de Sant Nicolau les tropes de l’exèrcit de Franco. De nou, acompanyats dels himnes falangista i nacional, van anar desfilant fins a la Plaça, on es van parar enfront de les Cases Consistorials i enfront d’una multitud que els acollia amb els braços alçats. Els balcons de les cases ja estaven coberts per la creu de Sant Jordi per a rebre’ls, tal com animava una breu nota en «La Gaceta» el dia abans.
En eixe moment, el capità castrense de les tropes i Javier Carbonell van realitzar sengles discursos, després dels quals va continuar la desfilada militar. La foto que veiem just a dalt representa aquell moment, abans dels discursos o després, difícil de determinar, però l’ambient del moment es captura perfectament. El balcó de l’Ajuntament ple, la plaça plena, fins hi ha gent pujada al quiosc modernista, i pràcticament tots realitzant la salutació feixista. En el centre, el grup de militars escolta abans de reprendre la marxa.
A partir de llavors, «les forces van desfilar amb la mateixa marcialitat que a la seua entrada», com diu la crònica del periòdic, que no escatima en elogis als soldats. Aquest va ser la primera desfilada militar d’aquest mes d’abril, però no seria la última. En els dies següents es van realitzar més desfilades, un d’ells el següent diumenge, dia 9, i Diumenge de Resurrecció.
9 d’abril. Desfilada militar el Diumenge de Resurrecció
La primera Setmana Santa de l’Alcoi baix el règim franquista va arribar al poc temps. Aprofitant l’ocasió, el periòdic local publicava diversos articles entrellaçant el simbolisme religiós del Diumenge de Resurrecció amb la victòria franquista en la guerra. Eixe diumenge, a les onze del matí, hi havia programada una missa de campanya en un altar temporal situat davant del solar de l’església de Santa María.
Aquesta missa es va celebrar, omplint de gent la plaça encara oficialment denominada «de la República» (encara que en el periòdic se’n diu «de la Constitució») en un dia que, segons es veu en les fotos, va eixir ennuvolat. En acabar la missa, la banda de música italiana va tocar els himnes corresponents i va fer un xicotet concert. D’aquests moments tenim constància gràfica, gràcies a les imatges de Michele Francone actualment en l’Arxiu Municipal.
Les dues fotografies del lot que ens ocupa que corresponen a aquest moment ens mostren dos instants de la desfilada. En la primera, s’havia de trobar en els seus començaments, ja que encara es veu al gruix de les tropes en la formació que van mantindre durant la missa, en el centre de la plaça. Als balcons de l’Ajuntament, així com en la vorera enfront d’aquest, es veuen multitud de persones observant als soldats. Fins i tot es veuen grups de persones pujades en les teulades de les casetes de mercat situades en el solar de la desapareguda església de Sant Agustí.
En aquesta desfilada també va participar la Secció Femenina de la Falange, la qual va marxar darrere dels militars. En l’altra foto d’aquest dia veiem a una llarga fila de dones amb la indumentària de l’organització, creuant la Bandeja mentre un grup de soldats passa per davant de la Casa Consistorial. Al llarg de la desfilada, diu La Gaceta de Levante, des del balcó d’Ajuntament «van aplaudir amb frenesí» a les tropes, «saludant braç estés i llançant vives i aclamacions».
Francone va capturar altres angles d’aquest mateix dia, on es poden veure desfilar tant a les tropes com a les dones de la Secció Femenina.
No passaria molt temps abans de tornar a veure una desfilada de les tropes d’ocupació a la nostra ciutat. Seria el dia 23, dia de Sant Jordi, però abans d’aquesta data, encara va tindre lloc un altre acte públic amb motiu del Dia d’Unificació de Milícies.
19 d’abril. Dia de la Unificació de Milícies
Era dimecres 19 d’abril, i es commemorava que dos anys arrere es va signar el decret que unificava a la Falange Espanyola de les JONS amb la Comunió Tradicionalista, formant així l’únic partit legal del país. El dia va ser decretat festa nacional, i es va celebrar amb els obligats actes religiosos i una desfilada de les milícies de la Falange i la seua organització juvenil.
Els actes van començar amb una missa a l’església dels Salesians, programada per a les onze, i que reuniria més gent de la que el temple podia albergar. Una vegada acabada, van baixar per Sant Nicolás en desfilada les «Esquadres Femenina i Masculina de Falange amb les de les incipients Organitzacions Juvenils». Passant per la Plaça d’Espanya, finalment es van dirigir a la seua caserna de milícies, situat en el «Lucen Park», un teatre d’estiu situat prop del recinte firal i que més tard seria pista de patinatge.
D’aquesta desfilada tenim nombroses fotografies, gràcies a la col·lecció de Michele Francone, però hui aportem almenys una més, i inèdita.
La foto, presa a l’altura del Cercle Industrial, ens trasllada a aqueixa desfilada plena de braços enlaire, i en el qual «les banderes van ser el marc de la desfilada tan majestuosa», com diria la premsa. Entre el públic, homes, dones i xiquets indistintament ovacionen als falangistes «llançant vives i Arriba Espanya! Visca Franco!», mentre segurament sonaven els himnes corresponents.
En la façana del Círcul encara es conserva el rètol pintat que indica la direcció cap al refugi antiaeri més pròxim (el de la Glorieta). També hi ha un mapa d’Espanya empaperat entre dos de les finestres de la planta baixa.
Les imatges de Francone d’aquest dia casualment van ser preses a la mateixa altura que aquesta fotografia, enfront del Círcul Industrial. En elles podem vore que el mapa d’Espanya correspon a l’Auxili Social, amb el seu símbol falangista en la part superior. Malgrat haver sigut recentment instal·lat (havien passat 21 dies des de la fi de la guerra), ja ha sigut arrancat en alguns trossos. Sobre el rètol de «Refugi», s’han pegat alguns bàndols municipals.
Una altra de les fotografies de Francone és possible que estiga capturant exactament el mateix moment que aquesta imatge, però des d’un balcó. Les banderes que es veuen són iguals, i estan en una posició quasi idèntica, i fins es reconeixen persones del públic en totes dues fotos, com és el cas de l’home que està davant de la porta del número 19, la que es troba immediata al Círcul Industrial.
Altres imatges d’abril de 1939
En el lot d’imatges, hi havia dos que no hem pogut datar exactament, més enllà d’aquestes dates que ja hem presentat. La primera d’elles, presa a l’altura del Banc d’Espanya, mostra a un grup de «Milícies del Moviment», segons l’anotació en el revers de la foto, acompanyades d’una banda de música. Tindria sentit que fora alguna desfilada o cercaviles amb motiu del dia de Sant Jordi (estan les creus als balcons), encara que la foto sembla presa al matí i en la Gaseta de Llevant es diu que «diverses bandes de música de la localitat van recórrer els carrers, executant bonics pasdobles, fent l’efecte i l’efecte de vertaderes festes de Sant Jordi», just després de realitzat la desfilada militar que seguia a la missa de campanya. Aquesta missa es va celebrar a les 11 del matí, així que el cercaviles degué succeir sobre les 13 hores, abans de l’hora de dinar.
L’altra fotografia va ser presa en un lloc indeterminat. En el revers solament està escrit «Primers dies de postguerra», així que hem de suposar que es va fer a l’abril de 1939. L’escena retrata algun dels esdeveniments d’aquestes setmanes, en el va participar la Secció Femenina, que ocupa el focus d’atenció de la imatge. Es troben en alguna mena de desfilada, i en un terreny empinat i sense asfaltar. Per darrere sembla haver-hi alguns edificis, però es veu tan poc d’ells que es fa difícil situar la foto. Al voltant de les falangistes, a més de públic i un grupet de xiquetes, veiem a un conjunt de militars, a la cantonada superior esquerra.
23 d’abril de 1940. Missa de campanya
Per a acabar amb aquest interessant lot d’imatges, tenim dues imatges de les festes de Sant Jordi de l’any següent, preses durant la missa de campanya que es va realitzar el dia del patró en el solar de Santa María. El programa d’aquest dia era el següent:
«Martes 23. A las 6 de la mañana. Se repetirá el acto de la Diana, que hará el recorrido de costumbre, pero desde la calle de Mosén Torregrosa seguirá a la de San Francisco. […]
Revista ASJ 1940
A las 9 y media. Las Comparsas de los Capitanes y Alféreces de uno y otro Bando, los Gremios, Comisiones, Junta Directiva de esta Asociación, Reverendos Cleros, Autoridades y Excmo. Ayuntamiento acompañarán, desde la Iglesia de los PP. Salesianos al solar de Santa María, a la Imagen y Reliquia de San Jorge.
A las 10 y media, Solemnísima Misa Mayor. Ante la Imagen y Reliquia de nuestro Invicto Patrono, el Pueblo de Alcoy, testimoniará su fe y religiosidad acudiendo a la Misa cantada, en la que tomarán parte los niños y las niñas de las escuelas nacionales y privadas y un selecto grupo de señoritas, que interpretarán el sentido Litúrgico de la Iglesia con la Misa Gregoriana Fons-Bonitatis, Panegírico del Santo y al ofertorio se interpretará el ¡Wali, Wali! del Maestro Laporta. Concluirá el acto con el Himno de San Jorge cantado por todo el Pueblo. […]»
La missa es va realitzar, efectivament, en el solar de l’església, amb un altar provisional i un tendal per a resguardar del sol a la part del públic més pròxima a l’altar, segurament format per les autoritats i persones més importants del moment. La foto, presa des d’un balcó del carrer Pintor Casanova, també ens deixa vore com un dels edificis afectats pels bombardejos de la guerra, ja es troba en procés de reedificació. Es tracta de l’actual número 5 del carrer del Carmen, on està la Filà Vella dels Creuats. Al seu costat, encara existeix un solar.
Aquesta altra perspectiva de l’esdeveniment ens dona una idea del públic que va reunir. Encara que costa distingir-los entre la gent, en el centre de la foto es troba el grup de «xiquets i les xiquetes de les escoles nacionals i privades» i el «selecte grup de senyoretes» que van cantar durant la missa a Sant Jordi. Si ens fixem bé, arribem a veure a un religiós fent de director del cor, i fins es distingeix el que sembla ser un organet o instrument similar.
En un dels costats del solar, a més, veiem alguns faristols de músics, encara que en el moment de la foto estan sense ocupar.
Aquesta imatge no sols ens ensenya un acte del primer any després de la Guerra Civil en què es van celebrar les festes de Sant Jordi, sinó que també ens permet donar una ullada a l’aspecte d’una part de la plaça d’Espanya en aquella data.
En primer lloc, veiem que els quioscs encara estan, i es mantindrien almenys un parell d’anys més. A més, en el solar de l’església de Sant Agustí s’ha alçat una construcció provisional, en el mateix lloc en el qual s’havien instal·lat durant la guerra uns barracons de fusta. Aquesta edificació tenia, en la seua façana a la plaça d’Espanya, una sèrie d’arcs formant un porxi cobert.
Encara es veuen les restes dels fonaments i carreus de l’església de Santa María, sobre els quals s’han pujat unes quantes persones per a poder veure i sentir la missa.
Fins ací aquesta entrada centrada en els primers moments de la postguerra a Alcoi. A través d’aquestes nou imatges, i de les cròniques de l’època, podem traslladar-nos a una època difícil per a tot el país, acabt d’eixir d’una guerra per a acabar en una dictadura que tindria un marcat caràcter repressiu, especialment en aquests primers anys, però que continuaria fins al seu final. Gràcies a aquestes fotos, podem aportar una mica més de llum a aquells primers anys del franquisme.
Comparte
